
Hi ha sistemes sil·làbics, com el katakana o hiragana del japonès, per exemple.

El desconeixement ha fet que, fins fa relativament poc, penséssim que les llengües de signes dels sords eren meres gesticulacions, una mena de mímica sense gaire estructura.

En català, en àrab o en anglès, entre moltes altres llengües, quan fem una pregunta, fem servir un ordre de paraules diferent de quan fem una asseveració. És a dir...